Camí de Coanegra

IB3 TELEVISIÓ S’INTERESSA PEL CAMÍ DE COANEGRA I LES BARRERES QUE TANQUEN EL TORRENT
Martí Canyelles
IB3 en un moment de la filmació

L’altre dia vàrem rebre la visita d’uns reporters de IB3 interessant-se per la situació de les barreres que tanquen el torrent de Coanegra, a ran de diferents denúncies que s’han produït per aquesta situació.
Hem de mencionar sobretot el grup GADMA, de Binissalem, amb Bernat Fiol al davant, que han duit diverses intervencions de recuperació de camins públics, il.legalment convertits en propietat privada, així com de neteja de torrents i altres actuacions.
Amb un sol intempestiu, eren les dues menys quart d’un dia de juliol, vàrem partir a filmar els punts conflictius. Tot va començar el 1991, quan una família de potentats –els Fierro- va comprar la possessió de Son Oliver i va decidir tancar-la. Però va aixecar la tanca que tots coneixem, que incorpora el torrent dins la seva propietat, posant els pals sobre els marges que separen el llit del torrent del camí, en un recorregut d’un bon grapat de kilòmetres.
El problema és més greu encara, al punt conegut per sa Bassa des Barreters, on el torrent travessa el camí. El propietari no va tenir altra idea que aixecar unes barreres a cada banda de camí, enmig del torrent –unes barreres ben persuasives pels excursionistes, amb punxes a la part superior per assegurar-se que ningú hi passi.
Però el que no sap –o no li importa- al propietari, és que la naturalesa és sàvia, i que no es poden tancar els cursos d’aigua. Així, hem vist els darrers anys com les avingudes d’aigua se n’han duit les barreres, i, com a conseqüència de l’obturació, que provoquen, també bona part del camí.
Llavors, el propietari de Son Oliver, ens consta que ha anat diverses vegades a demanar a l’Ajuntament que arregli el camí. Amb diners dels contribuents es pretén que paguem nosaltres els desperfectes ocasionats per ells.
Posar obstacles de manera intencionada als cursos d’aigua és una infracció penada per la Conselleria de Medi Ambient, i fins i tot en certs casos pot constituir delicte. Tot i que sembla que hi ha hagut diverses denúncies, el fet és que les barreres segueixen allà.
Ja és hora que aquesta situació s’arregli. La llei autoritza a tancar una propietat privada, però ens consta que els torrents són de domini públic, i la reixa hauria d’estar a l’altra banda del torrent.
Sobre el camí de Coanegra, hi ha un informe tècnic del Consell de Mallorca que considera el camí com a públic, ja que era l’antic camí que anava de Santa Maria a Orient, i recomana a l’Ajuntament preservar el seu ús.
La vida dels santamariers ha estat sempre molt lligada a Coanegra. Històricament i fins temps recents, la vall ha estat un important recurs de carbó i calç. També els margers, collidores d’oliva, caçadors, cercadors d’esclata-sangs..... La font de Coanegra i la síquia proporcionaven aigua al poble. Sense parlar dels temps més antics, en que els molins fariners eren el lloc de confluència de la Mallorca del Pla, a través de l’antic camí dels Moliners.
Avui s’han perdut aquestes formes de vida, però la vall de Coanegra segueix essent una part important de Santa Maria. Com a lloc de passeig i excursions, per gaudir de la naturalesa i del paisatge, del torrent que l’hivern baixa ple d’aigua i de l’espectacle, sempre sorprenent de l’Avenc de Son Pou. Són nombroses les persones que, amb una actitud respectuosa cap a la naturalesa, transcorren per aquesta vall.
Valgui aquest article de petit homenatge a tots els homes i dones que visqueren i treballaren a Coanegra. Els darrers: l’amo en Joan Pastor “Garrigueret”, i n’Andreu Comes “David”, que varen saber tenir esment de la vall i ésser respectuosos amb la gent que trescava per allà.


La barrumbada del desembre passat se’n va dur bona part del camí com es pot veure a la imatge