Estimades sargantanes muntanyeres,
Na Dione, en Pepet Canguro [i lleo] i jo us desitjam una bona Pasqua. Des d'aqui pensem molt en vosaltres i mirant ses fotos, si fa no fa, sembla que hi som alla (amb banda sonora i tot, vaja quin curro Pepa!). Us trobam a faltar i ses panades i sa bota de vi negre (o vi nagre) i el plaer bi-dominical de ses nostres trobades tan i tan muntanyenques. S'altre dia, per no predre costum (i enyorant en Xesc) em vaig dedicar a investigar en kayak el torrent que baixava anegat i feros mentre na Dione i en Josep plantaven eucaliptus nadius a la granja de macadamies. Vaig durar 10 minuts de rapids, remolins i branques trencades. Despres vaig tardar una hora i mitja en remontar el torrent de tornada entre selva i bosc. I es kayak pesava un ou . Lo bo es que no em vaig trobar amb la serp pito' del demati (2 metres) ni les dues 'brown king' verinoses de dos dies enrera. Aixo si, ple de sangoneres, males putes. Ara, tampoc n'hi ha molt de xuclar...
Una aferrada pes coll i salut a tothom.
la familia marsupial
3 comentaris:
Estic molt contenta de saber notícies vostres. Esper que hagueu passat unes bones festes de Pasqua i vos envii moltes besades. Fins sempre
Vaja guapos que estau!!!!Aviat començarem a preparar la nostra visita a Austràlia; així que ja ens podeu començar a dir coses.Lo de les serps i sangoneres no importa, els hi podeu donar vacances.
Una abraçada molt forta
Es parasol d'en Josep Lleó és una novetat, i la cabellera de na Dione, també. Tu segueixes ben igual, amb un poc més de barba. Ja m'hauria agradat acompanyar-te en el kayak (sobretot costa avall). Ja veig que això de la biodiversitat i les terres verges té l'inconvenient que els bitxos viuen massa a lloure. No ho podem tenir tot! Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada