Estimats collonets de frare i monjes de'n Matas (uep! crec que el nom no es aixi.) Que n'estic de content de veure fotos de la serreta i de voltros amb jaqueta, quina enveja! Ja sabeu que estem del reves. Estacionalment tambe. pero de tant en quant m'he fic a sa gelera amb ses botes i na Dione em frega romani pels nasos i em pos a cercar una fita entre els palitos de cranc i els potitos de'n josep! 'Xesc, xesc, no estem perduts, crec que l'he trobat, el cami!' I aixi, amb un poc de fantasia i un poc d'enyoranca, per uns moments sento el vent de mestral perfumat de sal i ona. Una aferrada pe's coll a tots els amics i amigues muntanyeres. Ja sabeu que us esperem! edu, dione i en pepet "canguro" (i leon).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada